Un dels pronoms que substitueixen el complement directe és el pronom neutre ho. Aquest pronom es fa servir quan el complement directe és un pronom demostratiu neutre (això, açò o allò) o bé una oració subordinada substantiva. Per exemple:

Sempre escriu això i ella ho copia. (ho = això)
Els heu dit que vinguin avui o no els ho heu dit? (ho = que vinguin avui)
Em pregunto si se'n sortirà, però no ho sé. (ho = si se'n sortirà)

Cal tenir en compte, però, que en les oracions introduïdes per tal com (o com), no és necessari aquest pronom neutre ho quan fa de complement directe i, per tant, generalment se'n prescindeix. Per exemple:

Tal com vas preveure ahir, la inauguració va ser un fracàs.
La seva filla va aprovar els exàmens, com esperava tothom

D'altra banda, hi ha un cas molt concret en què tant es pot optar pel pronom ho com per el: quan els verbs aparentar i representar es fan servir com a part d'una oració que depèn d'una altra en la qual s'indica l'edat. Per exemple:

Té setanta anys, però no ho aparenta. ('no aparenta que els tingui')
Té setanta anys, però no els aparenta. ('no aparenta aquests anys')

Finalment, cal no confondre el pronom neutre ho amb lo, que és la forma plena del pronom determinat el. Per exemple:

L'últim cop no ens va sortir bé, però tornarem a provar-ho. (i no provar-lo)
He de dir-ho: el teu dibuix és fantàstic. (i no dir-lo)